El curs va començar el dia 3 de març, al local social de Santa Maria de Montmagastrell, amb una assistència prou concorreguda.
Les assenyades explicacions del Sr. Felix Martin, expert picapedrer retirat de La Floresta ( a les Garrigues), va introduir-nos al mon del marge i el general de la construcció en pedra.
Profunditzant en la història, entrant en la tècnica i no deixant de banda l’humor amb el presidi del Malleu va fer molt agradable un matí que havia començat fresc.
La presentació del pla de treball del curs per part dels organitzadors , que va precedir la visita guiada pels entorns, que va finalitzar la primera matinal.
El segon, dia sencer , el 17 de març, comença amb la pràctica entre experts, professionals, aprenents i aficionats, penso que la barreja es prou homogènia per donar bons resultats. Fins hi –tot a nivell de bona harmonia dels “ marginats” com ens va batejar algú (amb humor i encert a l’hora) ens ho vam passar be tot aprenent.
El curs, com tots els cursos pràctics, tenen la part magistral del que dona el curs i la parts pragmàtica de tots els participants (jo que també he fet formació en altres àmbits) penso, que en un curs d’aquesta mena tothom aprèn i fins hi tot els professors, perquè al llarg del curs acaba sortit un munt de material que tothom va aportant i que s’acaba posant en comú. Un altra cosa tant o més important, es coneix gent que sap dels temes que t’agraden, fas coneixences o potser el més important, acabes fent amics.
 |
| Magnífic entorn de pràctiques. |
Dissabte que ve, es l’última jornada (per rematar la feina) i acabar d’escairar el tema, la concurrència variada i amplia fa engrescar-nos mútuament i sembla que no es vegi tant negre el futur de l’arquitectura popular (que ho es).
 |
| La vida del picapedrer es dura, però la del fotògraf arrossegada... |
Fins la propera setmana... Manel Fons.
.
