CABANES DE TAPIA
Dins de l’arquitectura rural de l’ Urgell i cap més coses que cabanes de volta, hi ha més tipus de cabanes i hi ha altres construccions.
No seré ni restrictiu ni extensiu, el que aquí hi ha son apunts i no es cap catàleg ni cap classificació, deixo constància del que veig i del que em crida l’atenció, això vol dit que segurament no seré objectiu en els criteris de selecció, però si penso ser-ho a l’hora de reflectir la realitat.
Avui presento una construcció (que estrany) també en fase d’extinció, la cabana de tapia, segurament es la de material més humil (feta de fang), però no sempre exempta de qualitat i qualitats. Qualitat per la elaboració de la pròpia construcció i el seu resultat estètic, però també qualitats respecte de l’ús i aprofitament de la seva pròpia condició.
Com que la cabana sol ser bastida en funció de l’emplaçament, l’ús i moltes vegades l’economia del propietari, la cabana de tapia era apropiada quan les pedreres eren lluny i l’argila a prop, segurament en altres cassos també, però personalment considero la tàpia de més fàcil elaboració i material mes assequible pel preu i el temps. Argila, una mica de palla i quatre taulons per anar encofrant permetien anar aixecant parets prou altes per la necessitat d’una cabana.
A data d’avui les cabanes de tapia son cada vegada més escasses, si el pas del temps es greu per qualsevol edificació, imagineu-vos en el cas de parets de fang, des de el moment que desapareix qualsevol peça de la coberta l’efecte erosionador de la pluja es ràpid i inexorable.
Com que la seguretat d’una cabana, com de qualsevol element o instal·lació es responsabilitat del seu propietari, en el moment que una teulada pot suposar una amenaça per qualsevol usuari o transeünt, pràctica molt usual (encara que no compartida) es eliminar la coberta perquè no caigui damunt de ningú i pugui provocat un accident, aquest sol ser el primer pas per la desaparició de la construcció.
Una curiositat! si voleu saber de on ve la dita sort com una tapia, només cal que entreu en una i veureu que disposa d’un aïllament acústic gairebé excepcional.
Espigol d'Urgell
