dijous, 28 de juny del 2012

CATALA ... ALATAC

 

AL GOVERN I AL PARLAMENT DE CATALUNYA

ALS MESTRES I ALS EQUIPS DIRECTIUS DE LES ESCOLES

A LES FAMÍLIES I A TOT EL POBLE DE CATALUNYA

NO ACATEM!

CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ
LA NOSTRA LLENGUA ÉS EL CATALÀ
El TRIBUNAL SUPREM ESPANYOL NO ÉS EL NOSTRE TRIBUNAL
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA NO ÉS LA NOSTRA CONSTITUCIÓ

Les nacions són nacions perquè tenen consciència de ser-ho. Les consciències són inviolables. Per això, ni la nacionalitat, ni la llengua, es poden imposar. No hi ha absolutament cap llei que pugui imposar-nos ni la nacionalitat, ni la llengua.

Aquest degotall de sentències és irritant, cansat, però, de fet, demostra que ja no poden seguir utilitzant mètodes subtils i discrets, els cal actuar a cara descoberta i utilitzar mètodes quirúrgics, cada vegada més dràstics, per evitar perdre les poques colònies que els queden.

Davant d’aquest nou intent desesperat de l’Estat espanyol d’aconseguir acabar definitivament amb la nostra llengua, i de retruc amb la nació catalana, és a dir, amb “el problema catalán”, els catalans hem de fer pinya. Ni un pas enrere. Mantinguem la calma i la fermesa, però, que sàpiguen que no acatem, ni acatarem sentències injustes.

Al setembre, a partir del primer dia de classe, el català ha de seguir sent la llengua vehicular de l’escola i els nouvinguts han de poder seguir tenint el dret a entendre i a parlar-la perquè pugui ser també la seva. Des de l’ANC, en tant que assemblea nacional catalana, demanem al govern de la Generalitat que es mantingui ferm i que faci tot allò que jurídicament estigui al seu abast. Demanem també als diputats catalans que defensin i emparin les lleis que ells mateixos van aprovar. Així mateix, cridem al poble català a no entrar en cap tipus d'enfrontament per raons de la llengua i a seguir mantenint viu el català. La millor manera de defensar-la, la més eficaç, és parlar-la i parlar-la bé. Comencem a ser exigents amb nosaltres mateixos. Ja no ens podem conformar en dir que, quan anàvem a l'escola, tot es feia en castellà i que no la vam poder aprendre. Si aquest és el cas, reciclem-nos, omplim els cursos de català, escrivim-la bé, proposem-nos no maltractar-la. No canviem mai de llengua. NO ACATEM!

Fem també una crida a les famílies, als mestres, als equips directius per encoratjar-los a no acatar cap llei que ens sigui imposada des de fora per governs, parlaments o tribunals que no són els nostres, i a seguir essent un poble respectuós, civilitzat i demòcrata. Ensenyem als nostres infants a estimar la llengua del seu país.

Finalment, fem saber a tothom que l'única manera d'acabar amb aquesta persecució implacable i amb la majoria dels problemes que en aquest moment tenim com a país, és amb la independència, és a dir, tenint el nostre propi Estat que ens defensi i empari. Aquest és l'objectiu de l'ANC, per això treballem i animem tot el poble a sumar-s'hi.

Dissabte vinent tots cap a Lleida, comencem la Marxa cap a la Independència.

VISCA CATALUNYA!

Secretariat ANC
 
Es un deure defensar la nostra llengua i el nostre país

                                                                                      Manel Fons

dimarts, 19 de juny del 2012

MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA.

El proper dia 30 de juny s'inicia a Lleida la MARXA CAP A LA INDEPENDENCIA, aquesta es la pancarta de presentació.
Més endavant sortirà el programa amb més detalls, però perquè tots ho recordeu i en feu difusió aquí tenim ja el cartell.





Ens veiem tots als CAMPS ELISIS el proper dia 30 de juny...

diumenge, 3 de juny del 2012

Memoria i Memorial


Tots tenim present coses i llocs que han ant desapareixent... i persones..., el temps no passa endebades per res i per ningú.

Com en algun escrit anterior he reflectit, aquest blog també te com una humil tasca, allargar-nos una mica la memòria fer que recordem i treballar perquè alguna cosa ens faci mantenir retalls del nostre passat (ni millor ni pitjor que l'actualitat, simplement passat).
Hi ha molta gent treballant en aquesta direcció, perquè cal que tinguem sempre present que "qui perd els orígens perd la identitat".

Aquest cap de setmana en una trobada familiar he descobert un tresor de la memòria, a la població de Pujalt, a l'Anoia hi ha el "Camp d’Entrenament del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República" una troballa bastant recent, que convenientment restaurada i interpretada dona a conèixer un bocí del nostre passat mes o menys recent (que tot depèn de com es miri). Es el camp d'entrenament més gran i més ben conservat de la república, durant la guerra civil. Amb moltes construccions en pedra seca, excavacions de refugis, buidat de trinxeres, defenses antiaèries, etc.













Una visita guiada de prop de dues hores amena, interessant i alliçonadora. On es veu també que hi queda molta feina a fer (i amb les retallades, feina dura) però com que ens aixequem ben d'hora ben d'hora, podem treballar junts i sense retrets i convertir-nos en imparables, i com que el que no fem nosaltres no ens ho farà ningú, felicito a tots els que ho estan fent possible.


Si teniu oportunitat no us ho perdeu, no es lluny, entre Sant Ramón i Calaf trobareu aquest bonic entorn, si en voleu saber més em permeto la llibertat d'afegir l'enllaç a la seva pàgina web:

www.exercitpopular.org

dimecres, 28 de març del 2012

FINAL DE CURS

El curs de marges va acabar dissabte amb tant exit com va començar, amb una colla d'alumnes i professors contents de la tasca feta i amb ganes de fer més coses, almenys per la meva part.


 







Si veiem l'abans i el despres del marge sobre el que vam treballar, cal dir que la tasca es encoratjadora, ara falta voluntat i perceberància i anar aplicnt el que diu en Pep  aixecarnos ben d'hora i treballar junts sense retrets... així som imparables.

Resultat final d'un dels marges treballats.


Ara ens toca a tots anar fent pedagogia i anar repartint entussiasme per les coses ben fetes, potser algun dia no haurem de lamentar-nos tant i podrem gaudir d'un entorn més racional.

L'abas de la pedra

El després dels tascons.
Entre altres conclusions extretes, no del curs, però si dels participats; l'única manera de poder aplicar solucions a l'arquitectura rural passa perls propietaris dels marges, cabanes, etc. Caldrà treballar sempre amb la col.laboració consentiment o conhibencia amb ells.



El fet de voler defensar l'arquitectura rural passa pel coneixement, la difusió, la divulgació i la col.laboració.
Cal coneixer tot el que faci referència a les contruccions, tan a nivell d'hitòria con la tècnica com les utilitats. Cal fer difusió dels elements, inventariant-los, exposant-los, describint-los amb la màxima rigurositat i eficiència. Caldrà, finalment, oferir col.laboració a qualsevol que vulgui treballar en la conservació, millora i adequació de qualsevol elelment susceptible de ser conservat.

La majoria dels components del curs.

Fins areveure companys...

dilluns, 19 de març del 2012

CURS DE MARGES

El curs va començar el dia 3 de març, al local social de Santa Maria de Montmagastrell, amb una assistència  prou concorreguda.
Les assenyades explicacions del Sr. Felix Martin, expert picapedrer retirat de La Floresta ( a les Garrigues), va introduir-nos al mon del marge i el general de la construcció  en pedra.
Profunditzant en la història, entrant en la tècnica i no deixant de banda l’humor amb el presidi del Malleu va fer molt agradable un matí que havia començat fresc.
La presentació del pla de treball del curs per part dels organitzadors , que va precedir la visita guiada pels entorns, que va finalitzar la primera matinal.


El segon, dia sencer , el 17 de març, comença amb la pràctica entre experts, professionals, aprenents i aficionats, penso que la barreja es prou homogènia per donar bons resultats. Fins hi –tot a nivell de bona harmonia dels “ marginats” com ens va batejar algú (amb humor i encert a l’hora) ens ho vam passar be tot aprenent.
El curs, com tots els cursos pràctics, tenen la part magistral del que dona el curs i la parts pragmàtica de tots els participants (jo que també he fet formació en altres àmbits) penso, que en un curs d’aquesta mena tothom aprèn i fins hi tot els professors, perquè al llarg del curs acaba sortit un munt de material que tothom va aportant i que s’acaba posant en comú. Un altra cosa tant o més important, es coneix gent que sap dels  temes que t’agraden, fas coneixences o potser el més important, acabes fent amics.
Magnífic entorn de pràctiques.

Dissabte que ve, es l’última jornada (per rematar la feina) i acabar d’escairar el tema, la concurrència variada i amplia fa engrescar-nos mútuament i sembla que no es vegi tant negre el futur de l’arquitectura popular (que ho es).

La vida del picapedrer es dura, però la del fotògraf arrossegada...

Fins la propera setmana...                                   Manel Fons.

.

dijous, 1 de març del 2012

Retornem a la feina

Fa dies que tinc el bloc abandonat, imperdonable... jo mateix sempre he dit que si no hi ha entrades cada setmana, perd admiradors i si no n’hi ha cada mes es mort.


Anem a ressucitar-lo...



El primer que he de dir es que encara que el bloc estigui parat, el mon de l’arquitectura rural no, i com exemple l’associació Aladrell ha preparat un curs d’iniciació a construcció de marges de pedra.
En compensació als seguidor del bloc, m’he apuntat al curs i penso fer-ne un reportatge detallat.
Sembla que la inscripció ja es tancada però encara que sigui a nivell de informació aquí va el cartell del curs:

Tinc noves propostes en projecte i si van pel bon camí també formaran part del bloc. Es tracta d’esbrinar quina podria ser la via legal per adquirir cabanes per reconstruir-les.


Era prop del canal d'Urgell



Cabana que fins fa poc era sencera.
Ara que he tornat a agafar el fil procuraré no perdre'l.

                                           Fins aviat...

dijous, 8 de desembre del 2011

UTILITATS ACTUALS DE LES CABANES

Tinc les cabanes abandonades, en els dos sentits, com a bloc, ja fa massa fies que no hi ha una entrada, i també les pròpies cabanes reals, en desús.
Matarem dos pardals d’un tret!
El fet d’iniciar aquesta nova pàgina ja resol el primer, el segon es més difícil. Però em sembla que tinc algunes idees, per si algú les vol aprofitar.

De manera puntual jo ja n’he fet servir una. Una cabana que va servir per fer un treball de recerca del meu fill gran, quan era petit. d'això ja en fa 7 anys. 
N’explicaré el procés complert.
El meu fill volia fer un treball sobre rapinyaires nocturnes (Treball de recerca de batxillerat). Es va documentar, va anar pel camp i per casalots aïllar i abandonat... però finalment va trobar una activitat que podia tancar tot el treball. Fer un “haking” d’olibes.
El hàcking és una tècnica de reintroducció de diferents aus al medi natural i per poder realitzar-lo, és necessari tenir permís de la Generalitat, supervisió per part de qualsevol CRFS (Centre de Recuperació de Fauna Salvatge). Amb els papers en regla i amb el vistiplau del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent es va decidir que una cabana seria un bon punt de reintroducció.



Vam demanar permís al propietari (explicant be en que consistia el procés, la durada i l’ús que es faria durant el termini de reintroducció) vam aprofitar per posar un cadenat a la porta que protegia la pròpia cabana i la caixa niu.





El meu pare ens va ajudar a fer una caixa niu casolana i a mida, aprofitant part del primer pis i una finestra del mateix, vam condicionar una finestra amb reixa, que al final del procés es retiraria novamen.

En dues temporades vam re introduir un total de sis òlibes en dues tandes de tres.

Aquí teniu uns instants del vídeo que el primer dia d’alliberament real ( tret el filat que separava les aus de l’exterior) vam gravar amb una camera domèstica i molt poca llum. Les òlibes son aus nocturnes i tot just quedaven minuts de claror.
Finalment cap de les hostes es va quedar definitivament a la cabana (ens hagués agradat així) però sis òlibes més vam passar a formar part de l’entorn del poble, i una cabana va servir per aquest fet.
A data d’avui ja fa vuit anys d’això, la cabana segueix en peu i ben conservada, el propietari era i segueix sent conscient que la construcció te un valor, encara que sigui sentimental o històric.

Així, sense pensar-ho massa, una cabana prou gran es podria convertir en centre d’interpretació de les construccions rurals de l’entorn, en museu de les eines del camp, en magatzem temporal per eines o materials de poc valor econòmic, etc. Penso que cal pensar entre tots usos aprofitables que permetin mantenir les construccions